Les
tres raons que facin del llibre una obra recomanable són els següents:
-La primera
raó,
perquè aquesta novel·la sigui tan
extraordinària, és com l’autora ens explica detalladament la història de
l’August. És una història divertida, preciosa, plena de valors, de sentiments
que llegint les primeres pàgines ja et captiven en una deliciosa lectura fins
al final. He rigut, m’he emocionat i fins i tot, se m’ha escapat alguna
llàgrima.
-La segona
raó,
pel tipus de llibre que és. Un llibre
molt recomanat per a tot tipus de públic que segur que s’ho passarien bé
llegint. No és un llibre trist ni un drama. És un llibre que m’ha fet pensar, m’
emocionat, he rigut i plorat, m’he posat a la pell dels personatges formant
part de la seva història, part de les seves tristeses i alegries, de les seves
pors, de la seva ràbia i esperança. L’August és un nen que m’ha captivat amb el
seu amor i que sempre el recordaré.
-La tercera
raó,
Wonder és un llibre meravellós. És un
llibre ple de sentiments, de valors, de lliçons de la mateixa vida. Una
història que m’ha fet sortir un somriure pintat a la cara, però llegint-lo
també m’ha fet plorar, vessar llàgrimes, tristesa i impotència. Però sobretot
llàgrimes de felicitat.
Les tres escenes que facin del llibre
una obre recomanable són les següents.
-La primera
escena,
Quan l’August comença l’escola, ell va
amb molta il·lusió perquè serà el primer any que trepitjarà una escola i per
ell tot és nou. Els seus companys de classe s’adonen que aquell nen és diferent
que ells, i n’hi es volen apropar, els hi fa fàstic la seva cara, se’n riuen
d’ell i l’hi donen l’esquena no volen saber resd’aquell nen nou que arribat a
l’escola. L’August és sentirà malament i estarà disgustat amb els seus
companys, però ell no llençarà la tovallola, té el valor de continuar a
l’escola i continuant sent ell mateix.
-La segona
escena,
En el moment, en que la Daisy la seva
gosseta es posa malalta i se’l emporten al veterinari. L’August i la seva
germana la Via estan molt afectats, ploren molt, s’abracen i no volen dir-li un
adéu per sempre. Però, finalment la Daisy mort a causa d’un tumor maligne.
L’August està molt afectat, és una
gosseta que ha crescut amb ell, la omplert de petons, la estimat. Ara està al
cel diu l’August. Des de el cel ens cuidarà a tots. Aquí es veu com l’August
sap relacionar la mort de la Daisy, la seva gosseta, amb el cel i el dol.
-La
tercera escena,
L’escena que em va fer emocionar molt va
ser ja acabant el llibre. El moment que el Sr. Culet li dóna la medalla a
l’August, l’alumne que ha sabut arribar a més cors. Tots els nens,
l’aplaudeixen i el fan pujar a l’escenari, tots els seus amics la Charlotte, el
Jack. Des de l’escenari veu cares de felicitat, tothom aplaudint i ningú es
fixa del seu problema físic.
Ell no sabia molt bé perquè li donaven
la medalla, però en el seu interior sap que és un nen normal i corrent, com
tots els altres nens. El seu problema físic ja no serà cap problema.
